La Generalitat estudia vies legals per perseguir els webs i les xarxes socials que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia a internet

El Govern català està treballant per modificar la legislació vigent per disposar d’eines legals per perseguir espais que fan proselitisme dels trastorns alimentaris a Internet

Imatge roda de premsa
·        La directora de l’Agència Catalana del Consum, Montserrat Ribera —ens que lidera la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)—, ha anunciat que el Govern català està treballant per modificar la legislació vigent, que tal de disposar d’eines legals per perseguir de manera efectiva els webs, bloggs i xarxes socials que fan proselitisme dels trastorns alimentaris a internet
 
·        D’aquesta manera, el govern català atén la petició de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, recollida en les conclusions dels treballs “Anorèxia i Internet” que al llarg de dos anys han analitzat l’impacte de continguts “no saludables” a la xarxa sobre pacients d’anorèxia i bulímia. A banda d’una regulació específica, les conclusions recullen recomanacions per a famílies, educadors, clínics, empreses i mitjans de comunicació per fer front comú davant la problemàtica
 
·        Aquest anunci s’ha fet en el marc de la plenària de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, celebrada aquest matí a Palau Robert, on ha participat la nova presidenta de la Taula, Marcela Topor
La directora de l’Agència Catalana de Consum (ACC), Montserrat Ribera, ha anunciat avui que el Govern està estudiant les vies legals per poder perseguir els webs, bloggs,i xarxes socials que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia a internet. D’aquesta manera, la Generalitat atén la petició de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), recollida en les conclusions dels treballs “Anorèxia i Internet”, que durant dos anys han analitzat l’impacte de continguts “no saludables” a la xarxa sobre pacients d’anorèxia i bulímia.
En el marc de la reunió plenària de la Taula de Diàleg per a la Prevenció delsCA, celebrada aquest matí al Palau Robert, Ribera ha explicat que des dels Departament d’Empresa i Coneixement, i de Salut, s’està treballant per dotar l’administració “d’eines legals” per poder actuar de manera eficaç contra la difusió a internet d’aquests continguts incitadors dels trastorns alimentaris. Ribera ha avançat que “des de la Generalitat estem treballant per poder perseguir d’una banda, els particulars que difonguin aquests continguts a internet i d’una altra, contra els hostings, les empreses que allotgen els webs, bloggs i xarxes que fan apologia dels trastorns alimentaris amb continguts que inciten a l’anorèxia i la bulímia”. La directora de l’ACC ha volgut destacar que “per crear aquest marc legal específic que ens permeti actuar com a administració estem treballant d’una manera possibilista, a partir de la modificació de lleis ja existents: el Codi del Consum i la Llei de Salut Pública”.
Així mateix, la plenària celebrada aquest matí, ha estat el primer acte oficial de la nova presidenta de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, Marcela Topor, que ha volgut assumir aquest càrrec honorífic i així, fer costat a les accions de sensibilització i prevenció contra aquest tipus de malalties. Topor ha volgut destacar que “els trastorns alimentaris no són culpa de ningú, però són responsabilitat de tots”. Pel que fa a la problemàtica dels continguts a la xarxa que inciten a l’anorèxia i la bulímia, la nova presidenta de la Taula de Diàleg ha apuntat que els canvis legislatius en els quals està treballant la Generalitat seran una “molt bona eina per aconseguir una internet més segura que no comporti riscos per a la salut”.
 
Dues línies de treball: la Llei de Salut Pública i el Codi del Consum de Catalunya
A nivell legislatiu la Generalitat s’està treballant en dues línies d’actuació complementàries per donar-hi resposta: d’una banda, la Llei de Salut Pública, per actuar contra els particulars, i d’una altra, el Codi del Consum de Catalunya, per poder perseguir les empreses.
Pel que fa a la Llei 18/2009 de Salut Pública, s’està analitzant la modificació de l’article 55, que preveu l’establiment de sistemes de vigilància, de xarxes de comunicació, i d’anàlisi de dades que permetin detectar i conèixer la proximitat o la presència de situacions que puguin repercutir negativament en la salut individual o col·lectiva. La llei també permet el control de la publicitat i la propaganda de productes i activitats que puguin incidir en la salut, per tal d’ajustar-se a criteris de veracitat i evitar tot el que pugui suposar un perjudici per a la salut. La modificació d’aquest article permetrà la Generalitat actuar des de l’àmbit administratiu amb la mateixa eficàcia o més que la penal, per vehicular la prevenció, el control, la vigilància, i la presa de mesures cautelars, quan siguin necessàries.
L’altra línia de treball està analitzant la modificació del Codi del Consum de Catalunya (Llei 22/2010), com la norma que defensa els drets dels consumidors, entenent la seguretat i la salut com a drets bàsics de les persones consumidores. Amb aquesta premissa, s’incorporarà al text legal la definició del què són els trastorns alimentaris als efectes del Codi de Consum, i la llei reconeixerà una protecció especial a les persones que pateixen aquests trastorns, sobretot pel que fa a la promoció, la publicitat, l’oferta o qualsevol relació amb la comercialització de béns i serveis.
Així mateix, el Codi de Consum introduirà la prohibició de dur a terme activitats relacionades amb la posada en el mercat de béns i serveis que fomentin o indueixin als consumidors hàbits no saludables o trastorns de la conducta alimentària, i farà responsables a les empreses intermediàries de la Societat de la Informació –els hostings-, que acullin webs, xats, blocs…que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia, sempre i quan en tinguin coneixement i no actuïn per suprimir-los. Aquestes modificacions del Codi de Consum permetran perseguir aquest tipus de continguts a la xarxa, actuant directament contra els hostings, de manera que siguin aquests el qui controlin els continguts que allotgen.
 
Conclusions “Anorèxia i Internet”: recomanacions per a famílies i educadors, clínics, empreses, mitjans de comunicació, i societat en general
 
A banda de la petició d’un marc legal específic, els treballs “Anorèxia i Internet” glossen un seguit de recomanacions orientades als diferents agents implicats. En primer lloc, fa recomanacions a les famílies i cuidadors, insistint en la necessitat d’advertir a nens i adolescents del perill d’aquests continguts, tenint present que visitar pàgines d’apologia de l’anorèxia i la bulímia no és dissuassori, sinó que genera un efecte “reclam”.  També aconsella a pares i educadors mostrar als nens i adolescents hàbits saludables i acompanyar-los en l’ús d’internet, diferenciant segons l’edat entre continguts apropiats i no apropiats.
Pel que als professionals clínics, les conclusions recomanen treballar amb els pacients la presa de consciència de com afecten aquests tipus de continguts a internet en l’evolució de la seva malaltia, incorporar l’àmbit virtual i de les xarxes socials com a part de la història clínica, i informar les famílies. En relació a les empreses, se les recomana que s’impliquin en una internet més segura, eliminant els webs, bloggs, i perfils que facin apologia de l’anorèxia i la bulímia, i ajudant a posicionar continguts positius. En particular, les conclusions apunten que les empreses proveïdores d’internet han de vetllar per tal que els continguts relacionats amb aquestes malalties siguin rigorosos i respectuosos i no minvin la salut de la població.
Les conclusions també recullen recomanacions als mitjans de comunicació. Se’ls demana que quan informin dels trastorns alimentaris evitin esmentar paraules clau relacionades amb les pàgines que en fan apologia, ja que així es contribueix a alimentar l’efecte “curiós”, i que prioritzin la protecció de la salut dels menors en l’edició i difusió dels continguts. Finalment, es recullen recomanacions orientades a la societat en general. S’aconsella diversificar les fonts informatives, consultar fons especialitzades vinculades directament amb el TCA, i davant de qualsevol sospita consultar, i s’escau, denunciar continguts susceptibles de ser incitadors de trastorns a l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). (consulta@acab.org)
 
 
En què treballa ara la Taula de Diàleg? Presentació “Anorèxia i Família”
 
Actualment, la Taula de Diàleg per a la Prevenció del TCA està treballant en la temàtica “Anorèxia i Família”, per tal d’estudiar el paper que juguen les famílies, tant com a agents preventius (abans de l’aparició dels trastorns), com a cuidadors (en pacients que ja han desenvolupat TCA). Sengles grups de treball de la Taula de Diàleg  -el grup de “família com a agent preventiu” i el grup “família cuidadora”- estan estudiant de forma monogràfica cadascun d’aquests rols.
En el paper de la família com a agent preventiu, l’interès d’anàlisi rau en aprofundir en el fet que la família pot potenciar factors de protecció en el desenvolupament dels trastorns alimentaris. De la seva banda, l’anàlisi de la família cuidadora se centra en aquest rol poc estudiat tot i la constatació que el paper de cuidador d’aquest tipus de pacient s’associa a elevats nivells d’ansietat i depressió. Precisament, amb l’objectiu d’aprofundir de forma metodològica en aquest aspecte, s’està realitzant una enquesta a familiars de malalts amb trastorns alimentaris que permetrà saber com les famílies afronten la malaltia, la informació de què disposen i la seva actitud vers al trastorn, entre d’altres.
L’enquesta permetrà disposar d’una mostra representativa de Catalunya ja que estan col·laborant centres d’arreu del territori, entre els quals els principals hospitals públics i alguns centres de tractament privats: Centre ABB (Barcelona); Hospital Clínic (Barcelona); Centre SETCA (Barcelona);  Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat); Hospital Sant Pau (Barcelona); Hospital de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat); Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona); Unitat d’hospitalització Numància (Barcelona); Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (Barcelona); Mútua de Terrassa (Terrassa); Hospital Santa Maria de Lleida (Lleida); Hospital Joan XXIII (Tarragona); i Hospital Santa Caterina (Salt (Girona)).”
 
Context: 28.000 joves i adolescents a Catalunya pateixen trastorns alimentaris
 
Els trastorns de la conducta alimentària representen la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent de les societats desenvolupades i occidentalitzades. Afecten al voltant del 5% de les noies i un 11% presenten símptomes d’alt risc de patir-los. Entre la població adulta els especialistes alerten que hi ha clars indicis que pot estar augmentant la incidència. A Catalunya 28.000 adolescents i joves pateixen un TCA. La mortalitat en els casos de l’anorèxia està al voltant del 10%. Des la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns Alimentaris es considera que la detecció precoç és factor de bon pronòstic.
 
La Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària
 
La Taula de Diàleg va néixer al maig de 2012 fruit de la sol·licitud  de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia a l’Agència Catalana del Consum (ACC) per vetllar i intervenir en els factors socials i de consum que impacten en la proliferació d’aquestes malalties. El principal objectiu de l’ACC és la defensa de les persones consumidores i el primer dels drets és la salut i la seguretat, i amb aquesta finalitat impulsa i coordina la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària on estan representants diferents departaments de la Generalitat, sector empresarial, i fundacions privades de promoció de la salut i del món universitari.
La Taula de Diàleg vol contribuir a difondre una imatge corporal positiva i saludable, treballar de manera coordinada els diferents sectors (sanitari, educatiu, empresarial, mitjans) per dissenyar estratègies realistes per a la prevenció d’aquestes malalties, i traslladar el debat a la societat per sensibilitzar sobre la importància  de prevenir el greu problema dels trastorns de la conducta alimentària i en general els trastorns relacionats amb la imatge i el pes.
Un total de 21 institucions participen a la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la conducta alimentària: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital de la Creu i Sant Pau de Barcelona, Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, Fundació-Institut dels Trastorns Alimentaris, Fundació Imatge i Autoestima, Confederació de la Indústria Tèxtil, Fundació FCB, Mango, Consell Català de l’Esport, Tv3, Associació Catalana de Dietistes- Nutricionistes (ACDN), Universitat Blanquerna- Ramon Llull, Hospital San Joan de Déu, Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Institut Català de les Dones, Centre ABB, SETCA i CESICAT.
Font:http://salutweb.gencat.cat  - Dimarts,20 juliol 2017
Telèfon de salut: 061 CatSalut Respon

El Govern aprova el Projecte de llei de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris

Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris
L’Agència garantirà que qualsevol mesura que pugui afectar aquests productes s’ajusti a les necessitats de la societat, sota criteris d’eficàcia, qualitat, seguretat clínica, interès públic i estímul del coneixement
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris. Un organisme autònom, adscrit al Departament de Salut, que esdevindrà l’estructura d’Estat que assumirà totes les competències de la Generalitat en matèria de medicaments d’ús humà i veterinari, productes sanitaris i cosmètics.
La creació de l’Agència respon a l’objectiu de centralitzar en una entitat única totes les activitats relacionades amb els productes farmacèutics i el personal que les duu a terme, i haurà de garantir que qualsevol mesura que pugui afectar aquests productes s’ajusti a les necessitats de la societat, sota criteris d’eficàcia, qualitat, seguretat clínica, interès públic i d’estímul de la generació de coneixement.
 
En aquest sentit, Catalunya entén que la política farmacèutica i del medicament ha d’abastar tota la cadena del medicament des d’una visió assistencial i de salut, i ha de considerar el medicament com una inversió en resultats en salut des d’una perspectiva terapèutica i de gestió clínica, i no només com a despesa.
 
Les principals funcions de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris seran les següents:
·       Fomentar l’ús racional i eficient dels medicaments i dels productes sanitaris mitjançant criteris d’ús, informació i sistemes d’avaluació i control d’aquest ús.
·       Dissenyar, coordinar i impulsar la política d’accés als medicaments que ha d’implementar el Servei Català de la Salut (CatSalut) amb els diferents proveïdors del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).
·       Facilitar i garantir l’accés als medicaments i productes sanitaris d’ús humà i ordenar la prestació farmacèutica amb criteris d’equitat, sostenibilitat i eficàcia.
·       Complir la normativa sobre vigilància de la seguretat i gestió del risc dels medicaments d’ús humà i veterinari, i dels productes sanitaris i cosmètics.
·       Vetllar perquè la informació, la promoció i la publicitat dels medicaments i els productes sanitaris s’ajustin a criteris de veracitat i no indueixin a consum.
·       Inspeccionar i controlar els medicaments i els productes sanitaris, cosmètics, entre d’altres, incloent-hi l’adopció de mesures cautelars i sancionant quan correspongui.
Nous tractaments
Un dels àmbits estratègics de la nova Agència serà l’accés als nous medicaments. Davant la demanda de la societat d’un accés ràpid a aquests nous medicaments i productes sanitaris, cal garantir una bona coordinació amb els sectors i les institucions de l’àmbit públic i privat, per tal que la disponibilitat de nous tractaments es produeixi de manera àgil i amb el nivell més alt de seguretat possible per als ciutadans.
És necessari, per tant, establir procediments que garanteixin que les decisions que regulin l’accés als medicaments autoritzats estiguin basades en els principis d’objectivitat, equitat, independència i transparència, i en criteris científics i clínics de racionalitat.
La importància industrial del sector farmacèutic a Catalunya, la projecció i contribució del territori a la innovació en el terreny europeu i mundial, i el creixement i el valor social, fan palesa la necessitat d’alinear els objectius públics i privats en el desenvolupament i l’accés a noves teràpies en l’àmbit del territori. De fet, resulta estratègicament oportú afavorir i augmentar l’activitat investigadora biomèdica dels nostres hospitals i centres de recerca en tots els àmbits, des de la recerca més bàsica a la translació clínica i epidemiològica, i afavorir el creixement del teixit investigador del país i l’activitat industrial que desenvolupa el sector farmacèutic a Catalunya.
Font:http://salutweb.gencat.cat  - Dimarts,1 d'agost 2017
Telèfon de salut: 061 CatSalut Respon